Histories de la via

Món feliç III
La má enjoiada

El noi es va traslladar i va aparèixer dins un pis d’un bloc de pisos, era molt modern i si mirava per la finestra s’observava una gran ciutat

- Hola, veig que el preguntador es mor – va dir una veu.

El noi es va girar i va veure una dona grassa amb vestit de chacha

- Qui es vostè? Per que no he anat al món que jo volia?

- Ai fillet, fas les mateixes preguntes que tots el nous.

- Sisplau contestim dona de caire malvat.

- Mira fillet, et pensaves que podries anar on volguessis amb aquest anell? Encara no pots, quan una persona nova es fa amb un anell ha de passar un reconeixement, has de passar per les altres quatre persones que tenen anells.

- Mare de deu – va exclamar el nostre amic.

- Bé jo soc la primera, encantada de coneixet hem dic Toñi Spark.

Al escoltar això un estrany somriure va aparèixer a la cara del noi mentre mirava malèvolament a aquella dona. Aquesta extanyada de la reacció facial del nen li va preguntar que passava, pero no va contestar, es va acostar a la dona i li va agafar el cap a la vegada que invocava els poders de l’anell, llavors va enviar aquella part de la fisonomia de la dona a una altra dimensió causant-li la mort. Ell es va acostar a la font de sang amb cos de vella, banyant-se en ella mentre arrancava l’anell del dit, col·locant-se’l avanç de desaparèixer cap un altre dimensió.

Va aparèixer davant d’un home que estava realitzant uns exercicis de yoga, l’home obrí l’ull i els de la cara també.

- Mare de deu. Qui ets tu que posseeixes dos anells?

- Jo soc el que et donarà mort.

De l’espant l’home se li va dilatar l’esfínter anal i d’allà en sortí un pollet.

- Fes-ho si pots – respongué l’home al mateix moment que extendia l’índex fent que el pollet amb els ull injectats de sang ataques al nen.

- Moriràs – digué el pollet mentre avançava cap a ell i li sortien espines de metall de dins el cos.

- Vine maco vine – digué el nen somrient.

El pollet amb els ulls brillants atacà al noi que el va esquivar amb un senzill moviment de triple salt mortal enrera amb tirabuixó i al caure a terra va tocar al pollet fent-lo enfadar més. Llavors va agafar un bazoca que tenia al costat i el va disparar, d’ell va sortir una paella que va convertir al pollet en pollet a la planxa. “Preparat” va dir el nen mentre es girava cap a l’home pero avanç de poder disparar l’home va fer desaparèixer el bazoca i el colpeja a l’estómac fent-lo caure a terra. Des d’alla va tocar el peu de l’home fent-lo cridar de dolor al perdre aquella extremitat.

- Sisplau, pietat, té l’anell però no em matis – digué plorant des de terra.

- Vale – contestà el noi.

Quan va tenir l’anell va obrir una porta per marxar però abans de fer-ho va utilitzar el poder del tres anell per esborrar aquell mon del teixit dimensional.

El noi aparegué davant d’un llac pantanós, de dins el llac sortí una llum més brillant que la solar, el nostre amic es tapà els ulls per por de quedar-se cec, de dins en sortí un esser lluminós.

- Vaja tens tres anells, sabia que algun dia passaria això.

- I també la teva mort – digué el noi apretant les dents fins que va xorrejar sang de le genives – va vine i lluita

- Estàs segur?

- Si.

En aquell moment l’ésser guinyà un ull i una montanya que es veia radera seu va explotar en milers de trossos que es van expandir per tot el continent mentre s’aixecava un bolet de fum de 15000 quilometres d’alçada. El nen s’orina a sobre.

Al sentir l’escalfor a les seves cames el nen va recobrar la calma, somrient mentre mirava a aquell ésser. “Interessant” digué mentre es rascava el cap, així va començar una batalla èpica, l’ésser intentava explotar al nen pero cada cop que ho intentava aquest apareixia viu i sencer entre la columna de fum. Hores desprès aquell mon ja tenia la superfície totalment arrasada i els dos continuaven lluitant, pero llavors el nen va fer desaparèixer les cames de l’eser que va parar les explosions.

- Com pot ser? – cridà de dolor – no ets res i estàs guanyant.

- Com pot ser? Jo controlo l’espai gràcies als tres anells, no ets rival per a mi.

Dit això va esplaiar-se torturant a aquell ésser, fent desaparèixer parts del seu cos fins que només va quedar el dit de l’anell , el va agafar i va dir “Ja només queda un”.

El nen es va traslladar i va aparèixer davant d’una mansió, al entrar es va trobar a un ninja que li va dir.

- Eh! No se com has acabat aquí a la casa del meu senyor, el mes poderós i antic del transportadors, però no et deixaré passar i jo mateix et donaré mort.

El noi amb la ma del quatre anells va obrir un petit portal i d’ell en va treure una katana.

- Dons si m’has de matar vine.

“AHHHHHHHHHHHH” cridà el nija corrent cap al noi i el noi va anar cap a ell, se sentir un xocar d’espases i un xiuxiueig del vent, els dos van quedar quiets en els cantons oposats. El noi somrigué i en aquell moment el cap del ninja es va partir pel mig deixant anar una quantitat increïble de sang i el seu cervell esclafat contra terra. 2 segons desprès el seu cos va estallar tacant al noi i tota l’habitació de sang ninja, tot adornat per trossos de carn i òrgans vitals com si de fruita en una macedònia es tractes, el noi es va llepar la sang i digué:

- Quin panorama més meravellós.