El nen es va quedar observant aquella obra macabra un instants, però quan anava a marxar va sentir un aplaudiment a la seva esquena. Al girar-se va veure a un home d’uns dos metres d’alçada amb cabell llarg i pit pelut ple de cicatrius al cos que si es miraven atentament es llegia la paraula “LEGENDARIO”
- Qui es vostè? I que fa en pilotes assentat en un tricicle? – preguntà el nen
- Jo soc el transportador, el primer de tots, l’únic que no ha sigut assassinat, els que has matat eren de la 1565 generació, hem dic Wambat.
- Vaja si que es vell, però es veu molt jove.
- Ho se, estic batejat amb esperma de drac elefant, no puc envellir.
- Molt be, però ara veuràs que pots morir – digué el noi en posició de atac estil señorita pepis.
- Endavant – contestà en Wambat.
El nen va córrer cap a ell i li va donar un cop de puny al pit, el puny va rebotar i li va donar a la cara.
- Deu meu! – va dir el nen.
- Si – contestà – imaginat que passa si hem llencen un míssil jejeje.
El nen somrigué i pensà: que caaaaabrón, hem cau bé aquest tiu. En Wambat es va aixecar del tricicle i cridant enfadat el llença, va traspassar quinze parets i es va incrustar al anus d’un dels seus servents que va morir segons desprès pensant “oh deu meu! Quina sensació mes plaentera”. El nen tragué una katana d’una finestra dimensional i va anar per en Wambat i al intentar tallar-lo l’espasa es va trencar en milions de trossos.
- Oh no, mor ja!
- Doncs va – va dir en Wambat – matem capullu.
- Però si no puc!
- Ahhh amigo, aquí esta la qüestió.
El nen va tirar patades contra els peus d’en Wambat i va continuar fins que li van sagnar els pues.
- Ai nen quina llàstima que hem fas – va dir en Wambat mentre se’l mirava somrient amb els braços creuats.
El nen va començar a treure espases i gabinets de forats dimensionals, el Wambat es va estirar a una amaca bevent sucs de fruita tropical molt apetitosos i llegint una revista, el nen el va atacar sense èxit trencant totes les armes contra ell.
No podia creure el que estava passant, portava hores intentant tallar-lo però res no era efectiu. En aquell moment va recordar que en Wambat estava batejat amb esperma de drac elefant i va pensar que l’única manera de derrotar-lo era que una formiga hipopòtam el maleís a ell, així que va obrir un portal i va treure una, amb la espasa que tenia a la mà li va fer un tall i, morint, la formiga hipopòtam el va maleir a patir la desgracia de tallar tot el que toques amb les seves mans. En Wambat dormia i no va escoltar això, però quan el nen li va tocar el braç aquest va caure com si fos una salxixa causant un crit de dolor que va derrumbar la mansió.
- Maleït fill de la teva mare – va dir en Wambat sortint de les runes – espero que hagis mort esclafat pel que m’has fet.
- Mala sort – digué el nen – controlo l’espai, puc anar on vulgui quan vulgui, això no em matarà.
- Doncs ho faré jo!
- I una merda! – cridà el nen – he sacrificat el plaer de la masturbació per matar-te això acabarà ràpid.
El malvat va assentar-se a terra, s’obrí de cames, s’agafa el troncot i se la va començar a cascar.
- Oh si! Que bé, si se sent gustos, t’agrada el que veus?
- Oh! Jo també vull! – va cridar el nen amb el penis erecte.
El nen se la anava a treure quan digué: No, m’estàs enganyant, vols que hem dessagni.
- “Touche” – va dir el malvat.
En aquell moment el nen va dir.
- Escolta, perdona eh? Però tens una molla de pa al mugró.
- Ah si? No la veig.
- Vine ja te la trec jo
- Ah doncs merci
El nen va posar una ma a cada pit i digué: Has picao pringao.
- cabron!
Va tallar el pit i en Wambat caigué a terra i mentre a queia ejacula una gran quantitat de nèctar deliciós.
- nen vine – va dir des de terra i dessagnant-se.
El nen es va acostar i en Wambat li entregà l’anell i li va dir: Té, fes-ho servir amb cap i gràcies, mai m’havia corregut així.
- descansa en pau company.
Li va trencar els ulls i el va observar morir uns minuts.
El nen es va col·locar l’anell lentament, disfrutant de cada mil·límetre recorregut que el portava més a prop del seu objectiu, quan va estar al seu lloc un llum intensa va aparèixer i el nen es va traslladar a un món en ruïnes. Va estar caminant per allà i va trobar un cadàver amorf que coincidia amb els éssers que li va descriure son pare, al veure-ho es va sumir en la desesperació, desprès de tant de sofriment havia arribat massa tard.
- Ho sento noi – va dir una veu – hem temo que has trigat massa.
El nen es va girar i va veure a l’home diabòlic i pensant que havia sigut ell el causant de la destrucció el va atacar, va traslladar-se darrera seu i va tocar-li el coll amb la mà, però no el a poder tallar.
- Com pot ser? – digué el nen.
- Al teu nivell no hem pots fer res – respongué l’home – però jo no he fet això, ho volia evitar però no tinc bastant poder.
- Com que no? No et puc fer res jo.
- Ets un novell, encara has de descobrir el teu poder autèntic, ara tens els cinc anells, arribaràs a ser tan fort com qui ha destruït aquest món.
- Qui ha sigut?
- Un soldat de les altes esferes, ells van encarregar els anells per controlar totes les dimensions, es dediquen a causar sofriment només per passar millor l’eternitat. Jo soc un rebel, digues, t’uniràs a mi per lluitar contra ells? T’entrenaré i et faré fort per venjar als teus pares.
- Accepto, solucionaré el seu aburrient etern esborrant-los de l’existència.
Món feliç final
Mon feliç New age
Un jove estava entrenant-se en un bosc, assentat, concentrant-se, llavors va obrir un ull i tots els arbres es van desintegrar. El jove somrigué quan l’home diabòlic aparegué.
- Molt bé Javos, ara ja estàs preparat, comença la nostra venjança.
- Per fi ho he aconseguit, ja han passat cinc anys – digué en Javos – gracies Deverman.
- Vine, et presentaré a algú molt interessant – digué en Deverman.
No hay comentarios:
Publicar un comentario