Ara bé, el noi tenia la clau, però no sabia on era la porta d’aquell món, estava atrapat en un món inospit on no coneixia ningú més que aquell home diabòlic i no el volia tornar a veure. Va pensar que si havia viatjat de un món a un altre morint en el que estava ara també havia de fer-ho., així que va caminar fins que va trobar un barranc de un quilòmetre d’alçada i sense pensar-ho dos vegades es va llençar. Va rebotar i desgarrarse el cos sobre les roques afilades de la paret, però al arribar a terra, encara vivia.
En aquell moment enfollit de desespera, immòbil a terra, estava atrapat. Això que mentre pensava com podia morir, va passar per allà la dona més gran, gorda, monstruosa i abominable més espantosa que la humanitat podia conèixer mai. Ella el va mirar, ell a ella, i desprès de un silenci que durà escassos minuts ella digué: oh! Un noi formós immòbil, mel follaré!. I el nostre amic va morir de l’espant.
Llavors per primer cop no es va despertar en cap món, estava al cel, rodejat de llum i núvols i davant tenia al home diabòlic amb la polla erecta “Si vols saber on esta la porta que busques ja saps que has de fer” digué. El noi es va quedar paralitzat i uns segons desprès va dir “Si, ho se, hem pot dir on esta la porta sisplau?” l’home somrigué malèvolament i contestà “Pregunta correcte, ves tot recte i obre la porta numero 2x3” així que el noi va sortir corrents i troba la porta que durant tants móns havia desitjat.
El noi obrí la porta i digué : CASPITA!. El que va veure quan va entrar va ser un espai buit tot blanc, va avançar sense rumb i uns segons desprès sentí “Soc aquí”. El noi es va girar i va veure un home d’avançada edat vestit amb traje.
- Nen ingenu, et pensaves que seria tan fàcil arribar al món que anheles? Dons no – va dir l’home.
- Qui es vostè? – preguntà el nostre heroi.
- Soc el Preguntador Omniscient, pero tots hem diuen Prego, i soc l’home que et farà passar unes proves avanç d’arribar a on vols anar, estàs a punt?
El nostre amic tancar el puny, va apretar amb força fins al punt de sagnar i digué “SI!”.
L’ancià es preparà a la vegada que ho feia el noi i va proposar la primera prova.
- Digues, un cacauet en una piscina continua sent un fruit sec? – va preguntar el vell.
- Es un fruit sec mullat – va respondre el noi.
- Correcte, ara bé, si provoques a un grup d’angeles del infierno i et maten, es suïcidi o assassinat?
- Les dos opcions son correctes.
- Molt bé, ets una puta llesta, si ets capaç de mejar-teun gelat tamany mont Fuji sense que et facin mal les dents et portaré al món que vols.
- Però com hem portarà allà senyor? – preguntà el nen.
- Això es un misteri, però t’ho explicaré. Aquest anell que tinc es el que em dona els poders.
- Vale. Bueno va que hem zampo allò.
“Endavant” i el vell va fer aparèixer aquella muntanya de gelat davant seu. El noi es va acostar a la muntanya i va cridar amb totes les seves forces “ESTUPEFAEEEEEENT!” i va causar una esllavissada. “Porc fastigós” cridà l’home de caire ancià i va quedar sota el gelat mort. El nostre heroi havia calculat bé i el va tapar tot menys la mà. Es va acostar a ell i li va robar l’anell, se’l va posar al dit i amb una mirada diabòlica va dir: Es meeeeu! Tinc el podeeer.
1 comentario:
holaaaaaa
Publicar un comentario