ESWN: Aqui empieza una nueva sección, historias creadas por dos mentes completamente demacradas, un servidor y Oscar, espero que os disguten.
Mon feliç
Hi havia una vegada fa molt i molt de temps en un poble molt llunyá, be, aixo es relatiu perque depen de on visquis no es lunyá, de fet jo soc vei. Be, hi havia un noi que no content amb si mateix va decidir posarse un repte, anar al poble del costat fent el pi amb unes calces al cap amb la frase "Kiss my ass. Pero aixo seria despres perque era un vago.
Finalment es va decidir a fer-ho, pero la seva manca de força li va costar caure per les escales trencantse el cap i entrant el coma, pero encara que el seu cos era inserbible la seva ment va anar a un mon mes ficticiament real que aquest.
Aquell mon era realment diferent, les formes de vida, efimeres, eren com grans essers extranys de colors variats, amb forma de amebes, pero tots eren feliços, aquell noi va apareixer en aquell mon en forma de fantasma i va observar-ho, aquella gent era feliç i feia el que volia, tots eren diferents, era maravellos!. Pero va despertar.
Va despertar i va anar corrents a veure la seva xicota i enfollit va demanarli matrimoni, va acceptar. Van passar els anys i un dia va decidir explicar el que li va pasar al seu fill. El nen de deu anys va quedar maravellat. L'endema al llevarse el pare ja no hi era, i la mare tampoc. El nen es va posar trist i va embogir, pero va ser nomes un instant perque ara savia que havia de fer, anar a aquell mon perque aixi i nomes aixi podria ser feliç.
Van passar setmanes i el nen va pensar la millor manera de arribar-hi, fins que finalment va arribar a la conclusio que nomes podria obrir la porta si saltaba tres cops a la comba, en la quarta trepitjaba la corda i queia per la finestra sense arribar mai al terra, aixi que ho va fer. Va saltar, va trepitjar i va arribar a terra, pero nomes el seu cos, ell ja no estaba dins. Pero per a la seva sorpresa no era un mon feliç, era tenebros i ple de tius sense pantalons ballant regeton, havia de trobar la part bona d'aquell mon, el seu viatge acababa de començar.
Aixi que va preguntar per alla a veure per on se sortia, en aquell moment un dels homes el va veure i crida "Carne fresca!!!" i van anar a buscarlo i ell va começar a correr, va fer tot el que va poguer pero eren deu homes perseguint-lo. Pero va escapar, va arribar a un bosc i es va tirar per un barranc. Va morir en aquell mon, pero ara tornaba a estar al nostre, pero ho tenia clar, ho tornaria a intentar.
Pero en aquell moment va entrar per la porta un home de caire extrany que anaba amb capucha i no portava pantalons i li digue: "Vols saber com es fa per anar on vols anar".
En aquella habitacio d'hospital li va explicar la manera correcte per anar al mon que havia vist son pare, no havia de saltar a la comba ni caure per una finestra, havia de preguntarli a una infermera si podia veure la seva funcio sinusoidal amb catode, i que la bofetada li trenques el coll, nomes aixi podria fer-ho. Aquell mateix dia li va preguntar a la infermera, pero per a la seva desgracia, li va dir que si.
Aquella dona atractiva es va ficar la ma entre les calces i es va treure de dins de la seva cova del plaer una barreta energetica de xocolata i li va dir "es aixo el que vols oi?" El noi es va flipar tant que es corregue 15 vegades en 13 mil·lesimes de segon i la dona cridant pocasolta li va donar una clatellada tan forta que li va reventar la pofisi basilar i mori a linstant. Es va despertar en un altre mon, un molt extrany que semblaba un bosc, pero eren arbres extranys, el van enredar entre les branques i ell crida "deixeume anar!!!" en aquell moment una veu va dir "t'estava esperant" i quina va ser la seva sorpresa quan va veure que d'un arbust sortia l'ecaputxat amb el troncot perfora tamblajantse.
El noi estaba paralitzat, no savia que fer debant aquella abominacio, estaba perdut. L'encaputxat se li va acostar i va ficar el troncot a la seva ma, el noi estava a punt de sofrir una explosio cerebral, no podia fer res, aquell home faria el que volgues "Amb aquest troncot podras matar al ratoncito perez, ell tre la clau del mon que busques, corre, ves-hi, la puta rata viu a dos arbres d'aqui"
El noi va correr dos arbres i va dir al ratoli que sortis, el ratoli va sortir del forat i va dir "Que vols?"
- La clau.
- Jajajaja, per sobre del meu cadaver.
I aixi va ser, el noi li va enxufar el penis de l'encaputxat i el va sotmetre a tortures terribles, aixi doncs li va robar la clau que va guardar a una boseta que havia fet amb la pell den perez, be, del que havia sigut en perez.
Continuara...
Mon feliç
Hi havia una vegada fa molt i molt de temps en un poble molt llunyá, be, aixo es relatiu perque depen de on visquis no es lunyá, de fet jo soc vei. Be, hi havia un noi que no content amb si mateix va decidir posarse un repte, anar al poble del costat fent el pi amb unes calces al cap amb la frase "Kiss my ass. Pero aixo seria despres perque era un vago.
Finalment es va decidir a fer-ho, pero la seva manca de força li va costar caure per les escales trencantse el cap i entrant el coma, pero encara que el seu cos era inserbible la seva ment va anar a un mon mes ficticiament real que aquest.
Aquell mon era realment diferent, les formes de vida, efimeres, eren com grans essers extranys de colors variats, amb forma de amebes, pero tots eren feliços, aquell noi va apareixer en aquell mon en forma de fantasma i va observar-ho, aquella gent era feliç i feia el que volia, tots eren diferents, era maravellos!. Pero va despertar.
Va despertar i va anar corrents a veure la seva xicota i enfollit va demanarli matrimoni, va acceptar. Van passar els anys i un dia va decidir explicar el que li va pasar al seu fill. El nen de deu anys va quedar maravellat. L'endema al llevarse el pare ja no hi era, i la mare tampoc. El nen es va posar trist i va embogir, pero va ser nomes un instant perque ara savia que havia de fer, anar a aquell mon perque aixi i nomes aixi podria ser feliç.
Van passar setmanes i el nen va pensar la millor manera de arribar-hi, fins que finalment va arribar a la conclusio que nomes podria obrir la porta si saltaba tres cops a la comba, en la quarta trepitjaba la corda i queia per la finestra sense arribar mai al terra, aixi que ho va fer. Va saltar, va trepitjar i va arribar a terra, pero nomes el seu cos, ell ja no estaba dins. Pero per a la seva sorpresa no era un mon feliç, era tenebros i ple de tius sense pantalons ballant regeton, havia de trobar la part bona d'aquell mon, el seu viatge acababa de començar.
Aixi que va preguntar per alla a veure per on se sortia, en aquell moment un dels homes el va veure i crida "Carne fresca!!!" i van anar a buscarlo i ell va começar a correr, va fer tot el que va poguer pero eren deu homes perseguint-lo. Pero va escapar, va arribar a un bosc i es va tirar per un barranc. Va morir en aquell mon, pero ara tornaba a estar al nostre, pero ho tenia clar, ho tornaria a intentar.
Pero en aquell moment va entrar per la porta un home de caire extrany que anaba amb capucha i no portava pantalons i li digue: "Vols saber com es fa per anar on vols anar".
En aquella habitacio d'hospital li va explicar la manera correcte per anar al mon que havia vist son pare, no havia de saltar a la comba ni caure per una finestra, havia de preguntarli a una infermera si podia veure la seva funcio sinusoidal amb catode, i que la bofetada li trenques el coll, nomes aixi podria fer-ho. Aquell mateix dia li va preguntar a la infermera, pero per a la seva desgracia, li va dir que si.
Aquella dona atractiva es va ficar la ma entre les calces i es va treure de dins de la seva cova del plaer una barreta energetica de xocolata i li va dir "es aixo el que vols oi?" El noi es va flipar tant que es corregue 15 vegades en 13 mil·lesimes de segon i la dona cridant pocasolta li va donar una clatellada tan forta que li va reventar la pofisi basilar i mori a linstant. Es va despertar en un altre mon, un molt extrany que semblaba un bosc, pero eren arbres extranys, el van enredar entre les branques i ell crida "deixeume anar!!!" en aquell moment una veu va dir "t'estava esperant" i quina va ser la seva sorpresa quan va veure que d'un arbust sortia l'ecaputxat amb el troncot perfora tamblajantse.
El noi estaba paralitzat, no savia que fer debant aquella abominacio, estaba perdut. L'encaputxat se li va acostar i va ficar el troncot a la seva ma, el noi estava a punt de sofrir una explosio cerebral, no podia fer res, aquell home faria el que volgues "Amb aquest troncot podras matar al ratoncito perez, ell tre la clau del mon que busques, corre, ves-hi, la puta rata viu a dos arbres d'aqui"
El noi va correr dos arbres i va dir al ratoli que sortis, el ratoli va sortir del forat i va dir "Que vols?"
- La clau.
- Jajajaja, per sobre del meu cadaver.
I aixi va ser, el noi li va enxufar el penis de l'encaputxat i el va sotmetre a tortures terribles, aixi doncs li va robar la clau que va guardar a una boseta que havia fet amb la pell den perez, be, del que havia sigut en perez.
Continuara...
4 comentarios:
POR,... mooooooooolta por!!!
I ara que dius XD Nomes es un sensesentit
Fantastica historia, marevellosa, impresionant, i milers i milers de adjectius que nomes siguin per dir coses bones d'aquesta historia.
...
Com es nota que yo tambe le escrit eh XD
Fa temps q busco una definicio de l'infern: "ple de tius sense pantalons ballant regeton"
lhe trobat!
Publicar un comentario